Conte infantil: "La Paquita i altres cuques" Capítol 1

CAPÍTOL 1.- El jardí.

Això era i no era una marieta, la Paquita. La Paquita vivia en un jardí gran, gran… sobretot per a una marieta, petita, petita, però per al seu fillet, el Lluïset, com que encara era més menudet, aquell jardí era etern, etern...

El jardí pertanyia a una entranyable parelleta d'avis, l'avi Mateu i l'àvia Pepeta. Feia anys que vivien en una torre als afores de Tarragona. Des que s'havien jubilat tot el dia es dedicaven a tenir cura d'aquell terreny.

L'espai era meravellós, verd, verd, i en els raconets s'hi concentraven, com esquitxades de tots colors, les flors. Eren les flors dels testos que, amb molta saviesa, l'àvia havia anat distribuint:

─Aquí, hi posarem l'hortènsia que no vol que li toqui l'aire, i aquí la margarida que necessita molt de sol... ─es deia mentre treballava incansablement.

L'avi Mateu era més de cuidar la gespa. Ell es passava les hores traient males herbes d'aquí i d'allà, segant i regant amb la mànega les zones on l'aspersor no arribava.

La marieta Paquita residia en un dels testos d'aquell racó: a la part del davant de la casa, just darrere la barana de l'entrada, a la vora d'una olivera centenària i una font. La font cantussejava durant el dia, però quan arribava la vesprada reposava. En aquesta zona hi tocava força el sol. El test de la Paquita tenia un gerani rogenc, que sempre feia molt de goig. La Paquita també el cuidava. Amb ella vivia el Ricardo, la seva parella des de feia molt de temps.