ContArt: Sinestèsia del terror (1a sessió)

“Us presento el Robert. És el meu periquito i l'estimo... Me'l va regalar el Constantí, fa molts, molts, molts anys. Quan va morir, el Robert, vaig decidir fer-lo dissecar. No podia desfer-me d'ell, havia estat gairebé com un fill per a nosaltres. Nosaltres no vam tenir fills...

Amb el Constantí no se'm va ocórrer que podia haver fet alguna cosa similar per mantenir-lo a la meva vora, és clar que va morir deu anys abans... Jo en aquell moment no estava gens preparada i no hi vaig caure, la veritat. Llàstima! Però ben pensat hauria estat complicat; el Constantí era tan alt i gros que no sé...

Ara, el Robert me l'emporto a tot arreu; com que és petitó, ocupa poc i a més a més, no molesta. El duc en aquesta gàbia perquè a ningú li importa gens i així passa més desapercebut, no? Es conserva bé, oi? El Robert sí que em fa companyia (...)”

Preparant la meva història per la sessió de contes del dia 29 d'abril a les 20.00h, La casa dels Contes. Sinestèsia del terror.