SOMNIS, PENSADES I DESITJOS...

Mireu què m'he trobat: Una tarda d'allò més assolellada anava passejant i, de cop i volta, de camí, la meva mirada ha topat amb un gros cargol. No entenc com m'hi he fixat, bé, millor dit, no entenc ni com l'he vist.

Què fa un cargol aquí? Què espera sobre un banc de pedra? Com ha pogut escapolir-se de l'esprai del mico del fons? Com ha sobreviscut a tota la mainada q ben segur a aquelles hores ha passat pel seu costat?... –me n'he fet moltes, moltes, de preguntes perquè, esclar, els cargols no parlen.